Al febrer de 1976, un estudi de la revista 'Ciutadà' calculava que el pressupost mínim d'una família amb dos fills era de 634 de les antigues pessetes (3,81 euros d'avui) al dia, de les quals 295 es dedicaven a alimentació, el que suposava prop de 108.000 pessetes (643 euros) a l'any.
En habitatge, la despesa mitja anual era de 26.000 pessetes (156 €); en roba i neteja personal ascendia a 58.000 (348 €), i a l'apartat de 'varis' es destinaven unes 34.000 pessetes (204 €).
El total aproximat de despeses a l'any era de 225.000 pessetes (1.352 €), mentre el salari mínim anual rondava les 122.400 pessetes (735 €). Així, una família mitja havia de fer mans i mànigues per a arribar a fi de mes, quelcom que tampoc ha canviat molt en els últims temps.
Un metre quadrat de sòl en un pis dels cars, costava 28.200 pessetes (169,49 euros).
En aquells temps la casa era la presó de la dona (en la majoria dels carnets d'identitat de les dones constava, en la casella de «professió», «mestressa de casa»).
Els mobles es compraven massisssos perquè duressin tota la vida. A l'habitació, els llits —amb somiers de molles sorolloses— es vestien amb llençols, flassades i cobrellits, alguns fets a mà i que avui dia es cotitzen com l'or.
A la cuina, la reina era la bombona de butà; energia amb la qual funcionaven els fogons. Les aixetes eren de dues claus, una per a l'aigua calenta i altra per a la freda. Els electrodomèstics no estaven integrats dins els mobles de la cuina. Els congeladors no eren tan potents com els d'ara, i per això els aliments frescos, com el peix, es compraven diàriament.
Quant a preus, un frigorífic costava unes 11.245 pessetes (uns 67 €). I una rentadora, 13.495 pessetes (81 €), que es podien pagar en còmodes terminis de 825 pessetes (menys de 5 euros!) al mes.
El paper pintat triomfava al costat del sofà tapissat en polipell o cuir. Els tapets de punta es posaven sobre el televisor.
El telèfon era un trasto de colors vermell, crema o verd poma, amb disc per a marcar. Sol·licitar una línia i que te la concedissin era un procés que podia durar mesos.
Les habitacions de jocs dels nens estaven plenes de trens, pistoles, nines i cuinetes. El món de la videoconsola era encara impensable. El primer artilugi electrònic va aparèixer a Espanya el 77, es deia Furtec i va passar sense pena ni glòria entre la població menuda. Just el contrari que la Barbie espanyola. Aquest mateix any, la nina Nancy va aconseguir el Cercle d'Or a la millor joguina per a nena.
Amb pocs problemes per a aparcar al carrer i pagant unes 20 pessetes (12 cèntims d'avui) per litre de gasolina, l'automòbil més venut va ser el Seat 127 (100.000 unitats venudes aquell any). El seu preu era de 360.000 pessetes (2.164 €). Tenia una cilindrada de 903cc, una potència de 43cv., i hi havia models amb 3 i 5 portes. Com a prestació de luxe, incloïa recolzacaps en els seients davanters.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada