El gat Silvestre i Tweety

El Silvestre(originalment Thomas i Sylvester a la versió en anglès) és un personatge dels dibuixos animats i historietes estadounidenques Looney Tunes, creat per Friz Freleng.

És un gat blanc i negre, amb el nas vermell com un pallasso. A la majoria de les històries el seu objectiu és caçar el canari Tweety o Piolín (el nom canvia segons el país de publicació). Els intents sempre fan fallida, i es guanya els càstics de la seva mestressa, una simpàtica àvia.

Del repertori de frases de Tweety és famosa l'expressió:

"Me pareció ver un lindo gatito".

En altres ocasions intenta caçar, també infructuosament, el ratolí Speedy Gonzáles.

Esporàdicament s'ha enfrontat al cangur boxeador Hippety Hopper i ha aparegut amb molts altres personatges de Looney Tunes.

Silvestre és un dels protagonistes de dues pel·lícules guanyadores de premi Òscar: "Tweetie Pie" (1947, la seva primera aparició) i "Birds Anonymous" (1957).

El Piolín o Tweety és un petit canari groc de cap i potes desproporcionadamente grans al que Silvestre intenta atrapar per menjar-se'l. Tot i la seva grandària i els ardits del seu enemic, el Piolín sempre aconsegueix alliberar-se'n, bé sigui pels seus propis esforços, per la sort o per l'ajuda de l'àvia i fins i tot la del bulldog Spike. Al principi, el Piolín es va deia Orson i era rosa, però aviat ho van canviar pel groc després d'algunes queixes dels censors.

Speedy Gonzáles

"¡Ándale, ándale, arriba, arriba, eh?ah!"

Aquestes són les paraules preferides del ratolí més ràpid de tot Mèxic, que va nèixer l'any 1953 gràcies a Robert McMmson.

Arribat als Estats Units com polissó d'un vaixell mercant, la seva gran habilitat per a sobreviure fa que mai tingui problemes per a trobar menjar. Té com enemics irreconciliables a dos gats, en Benny i en George, i sempre se les arregla per donar-los una lliçó quan volen menjar-se'l.

El personatge va estar inactiu durant dos anys, fins que va ser reanimat i redissenyat en la forma que ara coneixem per Freleng el 1955.

Súper Ratón

Súper Ratón (en anglès Mighty Mouse) és un personatge de dibuixos animats creat per l'estudi Terrytoons, com a paròdia de Superman. Va aparèixer per primera vegada el 1940 en un curtmetratge animat teatral titulat "El ratolí del demà".

Originalment portava un vestit blau amb una capa vermella, com Superman, però amb el temps ho van canviar per un vestit groc i la capa. Els seus poders li permetien volar i el feien increiblement fort i invulnerable. Tenia núvia, i el gat Oil Can Harry era el seu enemic.

Calimero

"Soy un incomprendido, nadie me entiende"

"Esto es una injusticia"

"Calimero" es va emetre el 1973. Tractava de les aventures d'un petit pollet negre amb una part de closca d'ou al cap a manera de barret. Tenia un gran cor i era molt ingenu, i d'això se n'aprofitaven altres personatges de la sèrie.

Va néixer a Itàlia el 1963 per a la publicitat d'un detergent: el pollet recuperava les seves plomes grogues gràcies al detergent "Miro Lanza".

Tot i el pas dels anys des de la seva emissió, encara s'utilitza el nom de Calimero per a definir una persona malenconiosa, insegura, tímida, infantil o ingènua que se sent marginada pels altres amb o sense motiu.

Ulises 31

Era una sèrie de dibuixos animats que traslladava la història de la mitologia grega d'Ulises ( "L'Odissea" d'Homer) al segle XXXI.

Constava de 26 capítols de mitja hora de durada cadascun i va ser produït per Tòquio Movie Shinsha (Japó) i DiC Entertainment (França).

Ulises, comandant la nau espacial Odiseus, matava al gran Cíclope i rescatava a un grup de nens presoners inclós al seu propi fill Telémaco, despertant així la ira dels déus. El déu Zeus el sentenciava a vagar per l'univers de l'Olimp i congelava la seva tripulació, que romandria hibernada a la nau fins que trobés el regne d'Hades, després del que li seria permès tornar a la Terra.

Ruy, el petit Cid

Era una sèrie de dibuixos animats espanyols basada en la infància del personatge històric Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Campeador. Va ser una coproducció del 1980 de BRB Internacional i Nippon Animation, en associació amb TVE.

Va tenir gran èxit entre el públic infantil; molts nens de l'època es van interessar per la història medieval d'Espanya i es van fabricar espases de fusta emulant a "Tizona", l'espasa del Cid.

Comando G

El "Comando G" estava format per cinc joves orfes amb poders especials: Tiny, Keyop, Jason, Mark i Princesa. Eren els encarregats d'una important missió: protegir-nos dels constants atacs alienígenes de Spectra, un planeta que havia esgotat els seus recursos naturals i pretenia envair la Terra i altres planetes de la Federació Intergalàctica. Per a això, el Cap Suprem de Spectra i el seu lloctinet Soltar enviaven continus atacs amb monstruosos enginys mecànics, destruint tot al seu pas. A les ordres del Professor Anderson, cap de seguretat de la Federació Intergalàctica, i sota la vigilància constant del robot Zark-7 i el fidel gos mecànic Roberto-1,els protagonistes combatien als invasors una vegada i una altra.

El grup Parchís va interpretar la cançó de la sèrie.

Comando G, Comando G

siempre alerta está.

Comando G, Comando G

siempre alerta está.

Son 5 jóvenes y son robots

cuya misión es la de proteger

la Tierra de los ataques

y a seres de otras galaxias.

Los 5 jóvenes de gran valor

que tienen una fuerza superior,

son inseparables, son invensibles.

Son el comando G.

Formación.

Comando G, Comando G

siempre alerta está.
Comando G, Comando G
siempre alerta está.

Tititeo que hizo más

y Princesa luchará.

Ahora todos a volar.

La batalla van a ganar.

Jackie i Nuca

Narrava les peripècies de Jackie i Nuka, dos ossets que vivien feliços a la muntanya Tallac, fins que un tir va acabar amb la vida de la seva mare, l'ossa Grizzlie. Els orfes vagaven pel bosc fins a topar-se amb Senda, un nen indi, i la seva amiga Olga, filla d'un granger, amb els quals viurien infinitat d'aventures.

Amb aquesta sèrie els nens veien als animals com éssers que, igual que l'home, tenen dret a viure i aprenien que cal acceptar la seva manera de fer-ho i no ajustar-la a la de l'home.

Cançó

Jackie, Jackie,

vagabundo y feliz está que se va por el mundo.

Jackie, Jackie,

come fruta,con su barriga llena contento estará.

El osito pequeñito

busca una casita pues llega el invierno.

Poco a poco cae la nieve

y un manto blanco el bosque tendrá.

Cuando es noche llega el hielo,

sus amigos duermen ya.

De mañana sale el sol,

todo el bosque despertará.

Corre, salta, el osito sin parar, ah ah...

L'abella Maya

Era una sèrie animada de televisió japonesa produïda per Nippon Animation Company el 1975. Estava basada en el llibre de l'escriptor alemany Waldemar Bonsels, publicat el 1912, i ens ensenyava els valors extraordinaris de la llibertat, la fraternitat, la pau i l'amistat.

A Espanya la sèrie va ser doblada als estudis Magna de Madrid i es va estrenar el 1978 a Radiotelevisió espanyola.

La història se centrava en les aventures de Maya, una jove abella inquieta, aventurera i preguntona. L'abella reina l'enviava a buscar pol·len per al seu rusc, i al costat del seu inseparable amic Willi, descobria un món nou al seu voltant i coneixia nombroses criatures del bosc com ara la llagosta Flip, l'aranya Tecla, la mosca Puck, l'escarabat Kurt o el ratolí Alejandro.

Cançó

En un país multicolor

nació una abeja bajo el sol

y fue famosa en el lugar

por su alegría y su bondad.

Y a la pequeña abeja la llamaron Maya,

la pequeña y dulce abeja Maya.

Maya vuela sin cesar

en su mundo sin igual.

No hay problema que no solucione Maya,

la pequeña y dulce abeja Maya.

Maya, yo te quiero Maya,

Maya (Maya), Maya (Maya),

Maya, ven y háblanos de ti.

Dartacan i els tres mosqueperros

Era una sèrie de dibuixos animats basada en l'obra "Els Tres Mosqueters" d'Alejandro Dumas, però amb un estil còmic. Un conte on s'exaltaven la lleialtat, l'amistat i l'honor.

Produïda per B.R.B. Internacional, S.A. el 1981.

Els personatges eren representats per animals, gairebé tots gossos.

Dartacan havia passat la seva infància a Gascunya, però va marxar a París per a convertir-se en un "mosqueperro". Allí coneixeria als tres "mosqueperros" Amis, Dogos i Pontos, i amb ells viuria un seguit d'aventures lluitant contra els malvats plans del cardenal Richelieu. S'enamorava de Juliette, la neboda del senyor Bonancieux i donzella de confiança de la reina.

Cançó

Eran uno, dos y tres los famosos mosqueperros,
el pequeño Dartacan, siempre va con ellos.
Amis, Pontos, Dogos son los tres mosqueperros,
sus hazañas mas de mil, nunca tienen fin.
En la lucha no hay rival,
que les gane en el combate
uno para todos y todos para uno
El amor de Dartacan, es para Julieta
el ofrece su valor y su corazón.
Dartacan, Dartacan, corriendo gran peligro.
Dartacan, Dartacan, persiguen al malvado.
Dartacan, Dartacan,
y si esta vez fracasan pronto darán con él.
Dartacan, Dartacan, juega con tus amigos,
Dartacan, Dartacan, a un juego divertido,
Daártacan, Dartacan,
el de los mosqueperros a luchar.

Érase una vez...el hombre

Ens explicava de forma alegre i entretinguda la història de la humanitat recorrent pas a pas les etapes de l'evolució: el naixement del planeta Terra, l'aparició dels primers organismes unicel·lulars, la transformació de les formes de vida aquàtiques en terrestres, els primers mamífers... i com els éssers vius evolucionen d'altre ésser anterior i aquest al seu torn d'un altre, formant així la gran cadena animal i les seves diferents espècies fins a arribar a l'aparició de l'home.

En tots els capítols de la sèrie apareixen els mateixos personatges com reflex de les societats que narraven: Pedro, Flor, el Gros, Maria, el Enclenque, el Tiñoso, el Mestre cobert enterament per grans barbes blanques. També apareixia sempre la data en un rectangle amb ulls i braços que anava informant de l'any en que transcorrien els fets que es narraven.

Degut al seu èxit després vindrien "Érase una vez la vida", "Érase una vez el espacio", "Érase una vez los descubridores", "Érase una vez las Américas" i "Érase una vez los exploradores".

Cançó

Érase una vez
un planeta triste y oscuro

y la luz, al nacer

descubrió un bonito mundo de color.

Un león,
un dragón,
una flor y una mariposa
y el señor que pensó
desde hoy todas esas cosas cuidaré.
Y un viejo reloj
canta su canción,
dabadabadabada.

Érase una vez
unos hombres que con sus manos
consiguieron hacer
un bonito mundo para tí
tuvieron que luchar,
y trabajar,
y todo existe porque lo inventaron
y pudieron viajar
y el mar cruzar
y por el cielo felices volaron.

Érase una vez
unos hombres que sonreían
al soñar con volar
y por fin otro mundo conquistar
Y un viejo reloj canta su canción,
dabadabadabada

Heidi

Era una sèrie de 52 capítols i va ser produïda durant el 1974 per la companyia Zuiyo Enterprise. Estava basada en la novel·la alemanya de Juana Spiry del mateix nom, que està plena d'innocència i remarca molt els valors humans i l'amor vers la naturalesa.

La Heidi era una nena que vivia als Alps amb el seu avi, treia a pasturar cada dia les cabres i jugava amb el seu gos Niebla, la seva cabreta Copo de Nieve, el seu ocellet Pichi i el seu amic Pedro. Quan se la van endur a la ciutat per acompanyar la Clara, una nena minusvàlida molt solitària, es va veure en la situació d'haver d'aprendre a viure usant maneres educades i haver de sofrir els renys de la institutriu de la Clara, la Señorita Rottenmeier. Després de molt temps, el pare de la Clara s'adonava que Heidi estava molt trista i la deixava tornar amb el seu avi.

Una característica d'aquest personatge eren les seves galtes colorides.

L'avi tenia molt caràcter i un gran cor.

Niebla, el gos de l'avi, sempre estava dormint.

Copo de Nieve, la cabreta preferida de la Heidi.

Pedro, l'entranyable amic. Cuidava les cabres de l'avi.

La Abuelita era l'àvia de Pedro. Era cega i a la Heidi li agradava anar-la a veure i portar-li panets blancs.

La Clara era la seva amiga quan vivia a la ciutat.




La Señorita Rottenmeier, el personatge de dibuixos més odiat de la història.

Cançó

Abuelito dime tú,

que sonidos son los que oigo yo.

Abuelito dime tú,

porque yo en la nube voy.

Dime porque huele el aire así,

dime porque yo soy tan feliz.

Abuelito, nunca yo de tí me alejaré.

Abuelito dime tú,

lo que dice el viento y su canción

Abuelito dime tú,

porque llovió, porque nevó.

Dime porque todo es blanco,

dime porque yo soy tan feliz.

Abuelito, nunca yo de tí me alejaré.

Abuelito dime tú,

si el abeto a mi me puede hablar.

Abuelito dime tú,

porque la luna ya se va.

Dime porque hasta aquí subí

dime porque yo soy tan feliz.

Abuelito, nunca yo de tí me alejaré

Marco

La sèrie mostrava amb crueltat, però amb un final esperançador, el drama de l'emigració italiana a finals del segle XIX. Estava basada en una novel·la italiana titulada "De los Apeninos a los Andes".

La mare d'en Marco va marxar a l'Argentina a treballar i guanyar més diners per a la família, però va arribar un moment en que ja no arribaven cartes d'ella i la situació els angoixava. Ell va decidir marxar cap aquell país amb el seu mico, l'Amelio, a buscar-la. Va ser llavors quan van començar les seves aventures i drames.

Cançó

En un pueblo
italiano
al pie de las montañas,
vive nuestro amigo Marco
en una humilde morada.
Se levanta
muy temprano
para ayudar a su buena Mamá.
Pero un día la tristeza llega hasta su corazón
Mamá tiene que partir
cruzando el mar a otro país.
No te vayas Mamá,
no te alejes de mí,
adiós Mamá
pensaré mucho en tí,
no te olvides Mamá
que aquí tienes tu hogar.
Si no vuelves pronto iré
a buscarte donde estés
no me importa donde vayas
Te encontraré !!!!!

Cançó

Mi mono Amedio y yo
viajamos con la esperanza
de ver a mí mamá.
Corremos aquí,
saltamos allá
y alegres seguimos en paz
Somos dos que sin temor
suben y bajan montañas.
Somos dos que alegres van
en busca de mi mamá

Vickie el Víking

Vickie el víking és una sèrie d'animació germano/japonesa realitzada el 1974, produïda per la companyia japonesa Nippon Animation i emesa a Espanya l'any següent, arribant a ser força popular entre petits i grans.
















Ens ensenyava com eren els víkings, els seus vaixells, els seus pobles, i destacava la importància de la utilització de la intel·ligència abans de la força bruta en qualsevol situació. Estava basat en un personatge creat per l'escriptor suec Runer Johnson.

Cançó de la sèrie

Hey, Hey, Vickie,
Hey Vickie, hey
Estira bien la vela.
Hey, Hey, Vickie,
los vikingos viento
en popa navegan.
Hey, Hey, Vickie,
Hey Vickie, hey
Es hijo de un gran jefe.
si hay problemas
Vickie tendrá
una feliz idea
El lobo le hace temblar,
el teme a la tempestad
pero al final siempre tendrá
una feliz idea

Se hacen al mar
y sin temor

van a luchar
y a conquistar
luchan con furia
y con valorcon
Vickie siempre vencerán

Eso es to...eso es to..eso es todo amigos

Va ser un dels dibuixos animats més populars dels anys 60. El "Festival de Porky" era entranyable i tots els nens en van aprendre la cançó: "Porky, Porky nuestro rey...".

El show d'en Porky sempre acabava dient:

"¡Eso es to... eso es to... eso es todo amigos!". (Warner Brothers, 1966).

Porky va ser la primera estrella que va tenir

Warner Brothers. Les seves caricatures van ser populars des de 1935 i va causar furor a partir de 1937, quan Mel Blanc el va doblar. Més tard, altres personatges de la WB van desplaçar a Porky, com per exemple Bugs Bunny i l'Ànec Lucas. No obstant això, des del principi Porky va ser la figura oficial de les criatures creades per la Warner.

A la tele, El festival de Porky (amb ell mateix, Bugs Bunny,

Lucas, Silvestre, Piolín, Gall Claudio, Coyote i Correcaminos) ha estat un clàssic

durant dècades.

Don Quixot

"En un lugar de La Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía

un hidalgo, de los de lanza en astillero, adarga antigua, y galgo corredor...".

Qui no reconeix aquestes immortals paraules?

Era una sèrie de dibuixos animats basada en l'obra de Cervantes "Don Quijote de La Mancha". Va ser produïda pels estudis Romagosa el 1978, i emesa per RTVE el 1979. Es van incloure alguns animals per a fer la sèrie una mica més infantil.

Un nombrós elenc de grans veus va ser escollit per a doblar als protagonistes. Fernando Fernán Gómez prestava la seva veu a Alonso Quijano, el Quixot, Antonio Ferrandis va donar vida a Sancho Panza, i Rafael de Penagos va ser l'encarregat de narrar la història .