Tintín

En Tintín és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie "Les aventures de Tintín".

Va ser creat en el món del còmic pel dibuixant belga Georges Remi, més conegut com Hergé (apel·latiu compost de les primeres lletres del seu cognom i nom, segons la pronúncia francesa).
En Tintín representa un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarca en un seguit d'aventures que el porten pels cinc continents. Sovint s'enfronta a tota una colla de malvats (Rastapópulos, Allan, el doctor Müller, etc.), però això sí, sempre envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps (el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupont i Dupond, entre d'altres).
Els còmics de Tintín han estat traduïts a més de 80 idiomes i dialectes i s'han venut més de 200 milions d'exemplars a tot el món. La simplicitat dels seus dibuixos, els divertits diàlegs i els arguments fan que gent de totes les edats s'interessi per les seves aventures. A més, el seu creador, Hergé, va tractar en les seves històries els successos internacionals de la seva època, on el comportament del jove reporter representa un model a seguir per a la joventut.

Don Miki

"Don Miki" va ser una revista juvenil que es va editar a Espanya als anys 70 i 80 per part de l'editorial Montena primer, i Primavera posteriorment. En total se'n van editar 664 números en un període de 16 anys. Va ser una de les més longeves de la seva categoria. L'edició setmanal va durar des d'octubre de 1976 fins al juny de 1989.

El contingut estava format per historietes gràfiques de Mickey Mouse i l'Ànec Donald, juntament a personatges secundaris.

Era una adptació en castellà de la revista italiana Topolino, per la qual cosa la majoria de les historietes estaven signades per artistes italians.

Paralel·lament a la seva publicació, van aparèixer altres publicacions de contingut similar com "Dumbo" o "Don Donald".

Va tenir gran repercussió en els joves dels anys 70 i 80 arribant fins i tot a crear-se el Club Don Miki, amb seu a Madrid, que va tenir més de 100.000 socis a tota Espanya.

Actualment el nom de la revista ha estat recuperat per part de Planeta de Agostini, actual propietari dels drets de publicació dels còmics Disney a l'Estat Espanyol, per donar títol a la seva nova col·lecció de llibres amb historietes d'aquests personatges.

Jaimito

"Jaimito" va ser una revista infantil de còmics amb periodicitat setmanal, editada per Editorial Valenciana des dels anys 40 fins al tancament de l'editorial el 1979, publicant-se 1.686 números.

En una primera etapa, entre 1945 i 1952, va tenir una aparició discontínua i els exemplars no tenien numeració per manca del permís oficial de publicació periòdica. A la segona etapa, entre 1952 i 1979, van aparèixer uns 1664 números, ja amb numeració a la portada, 34 almanacs i diversos extres.

Va ser el principal exponent de l'escola valenciana d'historieta humorística, una de les poques alternatives al predomini de les revistes d'Editorial Bruguera durant el franquisme.

A les seves pàgines es van publicar sèries com l'homònima "Jaimito", "Bartolo, as de los vagos", "El Astronauta Saturnino Chiquiflauta" o "El soldadito Pepe", i alguns clàssics del còmic nord-americà.
Entre 1958 i 1979, Editorial Valenciana va publicar la revista "Selecciones de Jaimito".

Tío Vivo

"Tío Vivo" era una coneguda revista d'historietes espanyola que es va començar a publicar el 1957 i va desaparèixer el 1981.

La seva història va començar a partir de l'aventura empresarial d'un grup de dibuixants de l'Editorial Bruguera que, sentint-se explotats i desitjant controlar els drets sobre les seves creacions, van formar la cooperativa D.I.R. (Dibuixants Espanyols Reunits). L'objectiu era crear una revista d'historietes dirigida a un públic adult, i van sorgir les sèries "Blasa, portera de su casa", "El mago Assieres", "El profesor Tenebro", "Golondrino Pérez", "Rosalía", "El mago Megatón", "La familia Pi", "Lolita y Enrique se van a casar" i "El caco Bonifacio".

L'any 1960 l'editorial Bruguera va adquirir la revista, i el 1961 va començar una nova etapa. Es va reiniciar la numeració i es van incorporar nous humoristes, com ara Farncisco Ibáñez, que va contribuir amb algunes de les seves creacions més importants: "13, Rúe del Percebe" o "Rompetechos".

Spiderman

Spiderman es va convertir en un dels personatges de ficció del còmic més coneguts en el món sencer. Va arribar a Espanya de la mà de l'editorial Vèrtex el 1969, però altres editorials també llançarien al mercat aventures d'aquest personatge. En tots els casos l'home aranya va ser el número u en vendes; el preferit dels lectors espanyols.
La identitat secreta del personatge era Peter Parker, un jove estudiant novaiorquès que adquiria sorprenents poders després de ser picat per una aranya radioactiva, com ara adherir-se a les parets o qualsevol material i llançar teranyines gràcies a uns dispositius inventats per ell mateix, i que lluitava contra el crim, enfrontant-se per exemple al Doctor Octopus o a Sandman.

Les aventures d'aquest heroi han estat adaptades a tires de premsa que es publiquen als diaris de tot el món, a diverses sèries de dibuixos animats, i el 2002 va gaudir de la seva primera superproducció cinematogràfica, que va ser un èxit total de taquilla, i a la que seguirien dues seqüeles amb un èxit similar.

Joies literàries juvenils

Si hi ha uns tebeos que van impactar els joves dels anys 70, sens dubte van ser els de la col·lecció "Joies literàries juvenils" de l'editorial Bruguera, que es va nodrir dels milllors relats de la literatura mundial i els va adaptar al còmic. Tres-centes il·lustracions a tot color a cada exemplar, plenes d'aventures, misteri i molta diversió.

Amb més de dos-cents números publicats, la col·lecció va finalitzar el 1979. Hi van haver números dedicats a les nenes, com ara "Mujercitas", però la majoria anaven dirigits als nens, uns nens que somiaven amb viure les aventures de Tom Sawyer, donar la volta al món en 80 dies o solcar els mars en un galió pirata amb el Corsario Negro.

El Capità Trueno

"El Capità Trueno" era un còmic d'aventures creat el 1956 pel guionista català Víctor Mora i el dibuixant valencià Ambrós, que va aconseguir des del primer moment una gran acceptació. El número 1 es va publicar a "A sangre y fuego" i costava 1,25 pessetes. El seu èxit es justifica per l'excel·lent nivell dels seus guions.

El protagonsita era un cavaller de la corona catalanoaragonesa, tal i com va fer avinent el seu creador un cop caigut el franquisme. Acompanyat pels seus amics Goliath i Crispín, i de vegades per la seva estimada Sigrid, la reina de Thule, recorria el món a la recerca d'aventures, defensant els febles i lluitant per la justícia.

Minillibrets

Recordes els minillibrets??
En un dels seus cantons tenien una sèire de dibuixos que quan passaves els fulls de manera ràpida semblaven tenir vida pròpia i es veien les imatges animades.

Tumbita

Aquest esquelet murri i simpàtic va ser creat per la malaltissa ment de Tunet Vila allà pels anys 50, però va haver de romandre enterrat fins el 1970, quan l'editorial Vértice va decidir publicar-lo com a complement de les seves col·leccions de superherois Marvel. I així va començar una llarga carrera; més de 300 tires durant 10 anys.

Revista juvenil Mortadelo

El 1970 l' editorial Bruguera va crear una capçalera d'un dels seus personatges més populars, en Mortadelo.
El tebeo "Mortadelo" va ser un èxit de vendes i les seves edicions es van perllongar fins els anys 80. S'hi podien veure les aventures de l'Anacleto Agente Secreto, Zipi i Zape, Doña Hurraca, La Abuelita Paz, Manolón Conductor de Camión... i com no, les de Mortadelo i Filemón.