El "destape"

El començament del "destape" bé va poder ser la cançó “Je t’aime moi non plus” interpretada per Jane Birkin i Serge Gainsbourg al final de la dècada dels seixanta. La cançó reproduïa els sospirs i murmuris d'una parella fent l'amor juntament amb una suau i encomanadissa melodia, i aviat va estar al capdavant de les llista d'èxits musicals. Quan la censura es va adonar de la situació va porhibir-ne la seva difusió i els discos es van retirar del mercat, però la cançó ja estava a les discoteques particulars.

A principis dels 70 van començar les escapades a Perpinyà, Montpeller o Biarritz, per a fer cua als cinemes i poder veure pel·lícules com “El último tango en París”. Amb el boom del turisme es van començar a veure les llargues cames de les “atrevides sueques”, els llombrígols a l'aire, i les primeres platges nudistes a Eivissa. També va fer la seva aparició l'espècie del “mascle ibèric”.

Després de quaranta anys de censura i castedat, a Espanya es va començar a viure un despertar sexual, un adéu a les frustracions eròtiques, i el "destape" amb una inclusió indiscriminada de nus a tot tipus pel·lícules.

El primer nu complet femení va ser el de Maria José Cantudo a la pel·lícula “La trastienda”. Sortia reflectida en un mirall durant tres segons, però va ser suficient perquè la pel·lícula es convertís en un gran èxit de taquilla. Altres actrius també es van convertir en un sex symbol de l'època: Susana Estrada, Nadiuska, Ágata Lys...

De fora ens van arribar pel·lícules com "Emmanuelle" o "Garganta profunda"que van arribar a ser una bomba.

El "destape" no només va arribar a les sales de cinema. Van néixer publicacions com "El Papus", "Yes", "Siesta", "Lib", "Interviú"…