Les llaunes de conserva no sempre han portat un obrefàcil.
Un dels models més venuts va ser el del mànec de fusta.
Després, cap als 80, va aparéixer l'obrellaunes elèctric i així tot va ser més fàcil; deixava un tall net i com tenia un iman que subjectava la tapa també s'evitaven les esquitxades, encara que era un trasbals haver de treure'l del moble cada vegada que es necessitava.
Aquest altre era per a les llaunes d'anxoves i de foiegras, i també s'utilitzava com a llevataps, ja que les ampolles no venien amb tap de rosca, sino que eren de xapa i després els nens jugaven a fer carreres o a futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada