Als anys 60, 70 i 80 a la cartilla "Palau" de l'editorial Anaya s'associava una síl·laba amb un dibuix. Era el mètode foto sil·làbic d'Antonio Palau, un sistema d'aprenentatge revolucionari per a prendre a llegir. El dibuix ja no era un objecte amb el seu nom comú, va passar a ser un signe fonètic sil·làbic que corresponia al primer cop de veu del nom. Els nens anaven dient la primera síl·laba de cada dibuix. S'havien de reconèixer tots els dibuixos per a passar de pàgina.
El seu autor ho definia com "una tècnica ràpida per a l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura del castellà".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada